martes, 2 de octubre de 2012
martes, 6 de octubre de 2009
domingo, 4 de octubre de 2009
Comentari Zabala
Quin mètode didàctic és el més encertat?
Crec que aquesta és la gran pregunta dins el centres docents, i per els formadors de què, totes les teories “fetes i per fer”, són bones i valides. ( Un enfocament simple i superflu ).
Potser no s’ha trobat, ni tampoc existeix una verdaderament eficaç, però si podem afirmar quina és la no encertada, sols cal comprovar si la finalitat dels objectius no han sigut assolits.
Tots voldrien utilitzar els 12 principis de Raths. Però la realitat en les aules ens ho permet ?:
- Volem preparar a l’ alumne per ...?
- Quina base d’ètica socials és respira ...?
- Quins continguts em de fer arribar ...?
- De quin temps i medis disposem ?
Molts d’ aquest paràmetres ens determinarà, com configurar l’ aprenentatge i el mètode i quina funció social volem cercar:
*“determinadas formas de abordar la enseñanza, de modos de los métodos y las técnicas que propugnan están justificados por el carácter y la imagen de sociedad y del hombre y la mujer que en ellas han de cumplir.”
No poden pensar que l’ escola o les aules de formació, son les bases essencials per formar les actituds del homes i dones del demà, jo crec que el que són verídicament és el reflex de la realitat de aquesta societat.
L’ aprenentatge actitudinal de la formació pot reforçar o minorizar altres, però mai ha de recaure en ella responsabilitat d’ establir la moral o ètica de cap societat. (si entrem en aquest temes, també ens hauríem de plantejar Quin tipus de societat????
Anant cap altres conceptes.
Hem de pensar si totes que la metodologia adequada seria la que posada en acció, aconsegueix fer arribar a l’ alumne una sèrie de continguts o procediments útils per avançar cap a una escala superior de coneixements.
El sistema d’evolució tipus constructivisme, si l’he entès be, és tractaria de donar les pistes...crea un interès ...encendre una activitat mental ... per tal d’ esperar que sigui l’ alumne qui arribi a les conclusions del contingut que s’esmenen en la matèria; l’ idea es molt engrescadora però tindríem que partir o tindre en compte que tots el alumnes:
tinguessin la mateixa:
· base
· rapidesa intel·lectual
· motivació
la manca d’ unanimitat en aquests tres conceptes (que segurament ni hi ha molts més), podria causar als alumnes que no arribessin a la conclusió del objectius a una decepció, manca d’ autoestima i frustració. Per no anomenar el esforç que representa de: temps, medis, esforç.
Moltes vegades el formador espera o posa les seves inquietuds personals en el desenvolupament intel·lectual dels seus alumnes, veient simple i lògic, el què per els coneixements i raciocini d’ un aprenent és impossible d’ esbrinar per si sòl.
Aquest mètode el veig molt útil per ampliació i ratificació de continguts, però no per crear bases solides de coneixement.
No he pogut acabar de llegir tot el contingut del treball, però si serveix, ho faré més endavant.
Crec que aquesta és la gran pregunta dins el centres docents, i per els formadors de què, totes les teories “fetes i per fer”, són bones i valides. ( Un enfocament simple i superflu ).
Potser no s’ha trobat, ni tampoc existeix una verdaderament eficaç, però si podem afirmar quina és la no encertada, sols cal comprovar si la finalitat dels objectius no han sigut assolits.
Tots voldrien utilitzar els 12 principis de Raths. Però la realitat en les aules ens ho permet ?:
- Volem preparar a l’ alumne per ...?
- Quina base d’ètica socials és respira ...?
- Quins continguts em de fer arribar ...?
- De quin temps i medis disposem ?
Molts d’ aquest paràmetres ens determinarà, com configurar l’ aprenentatge i el mètode i quina funció social volem cercar:
*“determinadas formas de abordar la enseñanza, de modos de los métodos y las técnicas que propugnan están justificados por el carácter y la imagen de sociedad y del hombre y la mujer que en ellas han de cumplir.”
No poden pensar que l’ escola o les aules de formació, son les bases essencials per formar les actituds del homes i dones del demà, jo crec que el que són verídicament és el reflex de la realitat de aquesta societat.
L’ aprenentatge actitudinal de la formació pot reforçar o minorizar altres, però mai ha de recaure en ella responsabilitat d’ establir la moral o ètica de cap societat. (si entrem en aquest temes, també ens hauríem de plantejar Quin tipus de societat????
Anant cap altres conceptes.
Hem de pensar si totes que la metodologia adequada seria la que posada en acció, aconsegueix fer arribar a l’ alumne una sèrie de continguts o procediments útils per avançar cap a una escala superior de coneixements.
El sistema d’evolució tipus constructivisme, si l’he entès be, és tractaria de donar les pistes...crea un interès ...encendre una activitat mental ... per tal d’ esperar que sigui l’ alumne qui arribi a les conclusions del contingut que s’esmenen en la matèria; l’ idea es molt engrescadora però tindríem que partir o tindre en compte que tots el alumnes:
tinguessin la mateixa:
· base
· rapidesa intel·lectual
· motivació
la manca d’ unanimitat en aquests tres conceptes (que segurament ni hi ha molts més), podria causar als alumnes que no arribessin a la conclusió del objectius a una decepció, manca d’ autoestima i frustració. Per no anomenar el esforç que representa de: temps, medis, esforç.
Moltes vegades el formador espera o posa les seves inquietuds personals en el desenvolupament intel·lectual dels seus alumnes, veient simple i lògic, el què per els coneixements i raciocini d’ un aprenent és impossible d’ esbrinar per si sòl.
Aquest mètode el veig molt útil per ampliació i ratificació de continguts, però no per crear bases solides de coneixement.
No he pogut acabar de llegir tot el contingut del treball, però si serveix, ho faré més endavant.
viernes, 18 de septiembre de 2009
Consejos de belleza naturales
Utilizar miel, limón y acetite de oliva, a partes iguales, bien agitado cada mañana
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
